1. Qui és aquest tal Max Star?!

Il·lustració d'una pilota amb el número 1

Qui és aquest tal Max Star?!

el club suuperxut ho peta!

Què? Que no em creus? D’acord, és veritat que tenim un llarg historial de golejades en contra, xilenes catastròfiques i distraccions per excés d’imaginació. La nostra fama fins a data d’avui ha estat com la d’aquelles races de gos petitones que lladren molt, però que després no fan res.

Il·lustració d'un gos de raça petita, semblant a un chihuahua, vestit amb la samarreta d'un equip de futbol, que gruny i borda.

Però aquest curs no parem de guanyar punts a la lliga escolar!

I això és així gràcies al fet que ens entrena algú tan increïble com la Candela, superexjugadora de la selecció. I també perquè sempre oferim la nostra millor versió, ja sigui en un partidet entre veïns o a la final d’un campionat, perquè el futbol sempre és igual de divertit. I sobretot…

cada cop juguem millor en equip!

Ens coneixem tan bé, que funcionem com una màquina: no sobra cap peça ni en falta cap. Cadascú té la seva funció i sabem que la resta complirà la seva. I això es plasma en els nostres resultats. No guanyem tots els partits, però, per fi, superar els nostres arxienemics del Vilavella a la lliga escolar ja no ens sembla una bogeria.

Il·lustració dels set membres del club Superxut, cadascun amb unes ulleres de sol.

I no ho dic jo: ho diuen els nostres companys de classe! Fins i tot els menys futbolers se’ns acosten a l’hora del pati per comentar les jugades del partit de la setmana.

Que sí…, que també és veritat que ara mateix no passa res d’interessant al poble.

Totes les àvies (i el meu avi) perden el cap per la telenovel·la turca del moment i, en comptes de xafardejar, només parlen de la sèrie, de manera que ja no ens assabentem de res sucós. I, per si fos poc, han cancel·lat el tradicional Concurs de Truita de Patates a l’Aire Lliure degut a la previsió de pluges torrencials. Te’n recordes de l’excavació de la Pineda? Aquella on van trobar fòssils de dinosaure (el megalosaure de Vilavella que feia la traveta a l’estegosaure de Vilanova)? Doncs l’han aturat de cop i ningú no sap per què. I és que una Vilanova sense noves notícies no és una vila feliç…

Il·lustració de dos dinosaures enfrontats, fet que provoca el soroll de l'onomatopeia que apareix al mig: Buuum.

Per això em sorprèn tant que avui ningú no em feliciti pel golàs de cap que vaig colar aquest cap de setmana al Faltesmil F. C. Els xiuxiuejos parlen d’un altre tema!

Il·lustració dels esquelets dels dinosaures asseguts i compartint la mateixa opinió.

—En Max Star té cara de famós. D’actor, o de príncep o d’algú per l’estil —sento que diu la Sònia quan fem fila al pati.

—No sabia que podies canviar d’escola en ple curs…, però a en Max Star li han deixat fer —comenta en David mentre traiem la flauta dolça de la funda a la classe de música.

—Jo he saludat en Max Star pel passadís i, en comptes de dir-me «hola», m’ha respost: «hi». Això és que deu venir d’Anglaterra! —assegura en Noel, corrents després que soni el timbre que anuncia el final de les classes.

Com a dignes vilanovins, els meus amics i jo som incapaços de resistir-nos a una bona xafarderia. Però és que, a sobre, el futbol, tal com hi juguem avui en dia, el van inventar els anglesos! Em moro de curiositat per conèixer el noi nou, i a en Dani i la Tami els passa el mateix. L’Emma, que també va amb nosaltres a classe, no suporta els misteris sense resoldre. De debò: jo crec que el veritable origen de la seva passió per investigar no és que li agradi saber què passa, sinó que és al·lèrgica a no saber què passa. Per això, abans fins i tot d’obrir la porta de la caseta de materials, l’Emma ja protesta amb grans crits:

—Qui és aquest tal Max Star?! —demana a la Laureta, en Mateu i en Biel.

Com que tots tres van a l’altra classe, potser s’han assabentat d’alguna cosa que nosaltres no sabem.

Però la resposta ens la dona una veu desconeguda:

Il·lustració d'un noi, amb el cabell curt i els ulls grans, vestit de manera informal amb texans i dessuadora, que agafa una pilota de futbol i es recolza al marc de la porta mentre diu: Jo sóc l’Star, en Max Star!.