imagen

Només queden uns quants segons de partit.

«Bernat, concentra’t!». L’avi m’ho ha dit tantes vegades que gairebé sento la seva veu dins del cap.

No és aquí veient el partit, perquè és l’encarregat d’anar a comprar xurros cada diumenge! Ell prefereix les porres, però no sé ben bé per què, últimament no en duu… Tant hi fa: els xurros són l’esmorzar de campions que els meus amics i jo prenem sempre després de jugar.

I, avui, per merèixer-nos el títol de campions…

imagen

Corro més ràpid que un guepard.

imagen

Bé, potser no tant, però corro molt molt de pressa! Tant, que m’agafa una mica de flat.

imagen

L’Emma, una de les meves companyes d’equip, m’acaba de fer una passada increïble. L’he d’aprofitar com sigui!

El problema és que aquesta passada s’ha de rematar de cap. He dit ja que corro superràpid, oi? Tinc unes cames com les d’una gasela… però no tinc el coll d’una girafa. Vull dir que soc una mica baixet, encara. Tant de bo ara mateix creixés dos pams de cop! Tant de bo em tornés tan gran com un elefant!

Però, és clar, això no passarà. He d’arribar fins a la pilota d’una altra manera, i tinc una idea genial!

imagen

Ostres! Ara entenc per què diuen que s’ha de practicar abans de tirar de xilena. He caigut a terra! Trigo tant a aixecar-me que…

imagen

Sento el xiulet de l’àrbitre! Final del partit!

Aviam si he aconseguit marcar en l’últim moment! Podria ser, no? Ai, quins nervis. No sé si vull mirar a la porteria!

Quina ximpleria, és clar que ho vull! Giro el cap i… Oh, no!

imagen

El porter ha aconseguit parar el meu superxut. Però per què fan aquestes cares, els meus amics? Si gairebé he fet un golàs èpic!

—Bernat, però tu has vist el marcador? Tant hi feia que haguessis marcat…

imagen