Blanca García-Orea Haro@blancanutriIl·lustracions de Ramon LanzaTraducció d’Enric FontvilaUn conte per entendre per què ens posem malalts i què hem de fer per estar sans i ser feliços

La Valentina és una nena alegre, xerraire i molt fantasiosaque, fa un temps, es va fer amiga dels animalons, bons i dolents, que tenim dins el cos.Des que va conèixer la Bàrbara, la Tina, en Fermí i en Protus i li van ex-plicar com funciona la digestió, la Valentina va començar a menjar més sa, a ser més neta i a riure més sovint.I ho estava fent la mar de bé! Per això, quan aquest matí s’ha despertat amb febre, tos i mal de panxa, s’ha empipat.

—És injust, mare! —es queixa la nena—. M’he abrigat, he menjat mol-tes vitamines... Per què haig d’estar malaltona? No s’hi val!—Tots ens posem malalts de tant en tant —li explica la mare—. A més, quan ets petita, és normal, perquè el cos se t’ha d’acostumar als virus i als bacteris. Potser és que no tens prou fort el sistema immunitari i per això...—El sistema inutilitari...? —s’estranya la Valentina.—Immunitari, Valentina. l sistema immunitari—riu la mare—. No en té res, d’inútil, ben al contrari! Si vols, t’explico com funciona.—Potser millor que els ho pregunti a la Bàrbara, la Tina, en Fermí i en Protus. Ells saben com funciona el cos i...—D’acord, em sembla genial —la interromp la mare—. Però ara pren-te la medecina i mira de dormir una miqueta.—És clar que sí, mare! Si no m’adormo, com parlaré amb els animalons?

La Valentina s’adorm en un tres i no res. Quan estem malaltons, al cos li cal dormir i descansar per poder-se recuperar. Això la Valentina encara no ho sap, però no trigarà gaire a endevinar-ho, perquè així que tanca els ulls...Valentina! Quina alegria tornar-te a veure!Mocs! Tos! Toquem el dos, que no em vull encomanar!Quines bestieses que dius, Fermí. Nosaltres no ens podem pas encomanar. A més, segur que la Valentina ha vingut per fer-nos una pila de preguntes, oi que sí, bonica?Sí!!! M’he posat malalta i la mare diu que no tinc prou fort el sistema inutilitari, i no sé pas què haig de fer per enfortir-lo.

—Per aquí no tenim cap sistema inútil —protesta en Fermí, tot ofès—. Tots som ben útils, supernecessaris, importantíssims, essencials, indis-pensables...—No t’embalis, Fermí. La Valentina volia dir el sistema immunitari, oi que sí? —li pregunta la Bàrbara—. No pateixis, t’explicarem tot el que n’has de saber. Moltes coses ja les vas aprendre l’altra vegada! Va ser divertit, oi?—Molt! Excepte tot allò del budell gros i la caca —riu la Valentina—. Allò va ser molt fastigós.—Fastigós i necessari —hi insisteix en Fermí.—Mira que ets corcó, avui... —se’n burla la Tina.—A punt per començar una nova aventura? Senyores i senyors, hu-mans, bacteris i virus, tinc el plaer immens de presentar-vos...   !

—Ras i curt, el sistema immunitari és l’estructura de defensa del cos contra les infeccions. Podríem dir que és la patrulla del cos. Ens ajuda a estar sans i ataca els gèrmens invasors —explica la Bàrbara.—èrmens invasors!—s’espanta la Valentina—. Això fa una mica de por... Són tan dolents com en Protus?—N’hi ha que sí i n’hi ha que no, i n’hi ha que de vegades sí i que altres vegades no... Com sempre, tot depèn. N’existeixen de quatre menes dife-rents:•Els virus. Causen malalties infeccioses, com ara la grip i lavaricel·la.•Els fongs. Poden ser molt beneficiosos o bé perjudicials.Entre els fongs bons hi ha els llevats, que es fan servir pera la fermentació i per fer el pa, o bé els que s’utilitzenper fabricar medecines, com ara la penicil·lina, el primerantibiòtic, que ja fa molt que es va descobrir.•Els paràsits. Són petits organismes que s’instal·len al cos ise n’alimenten. Són els causants, per exemple, de la diarrea.•Els bacteris. Els dolents causen infeccions, com ara el malde coll o la pneumònia.

ParàsitsBacterisFongsVirus

Encara que t’ho sembli, no estem pas sols. Sempre ens acompanyen bi-lions d’animalons o de microbisque viuen damunt nostre i dins del cos. Sense ells no podríem pas viure, però en alguns casos poden ser perillo-sos i ens poden fer posar malalts. Per exemple, els bacteris que tenim a la boca ens poden corcar les dents si no ens les raspallem sovint o si men-gem massa llaminadures i sucre. És a dir, els microorganismes no sempre són bons, però en general, si tenim bons hàbits, sí que ho són. Els microbis són la forma de vida més petitaque hi ha a la Terra. Són tan i tan remenuts que no els podem veure a simple vista, i tenen formes i mides diferents els uns dels altres.

•Tenim bacteris a la pell, al nas, a la boca, a l’orella, als pulmons, al melic,a l’estómac, als budells, etc.•Hi convivim en una relació de simbiosi, és a dir, els deixem que visquinal cos, els donem aliment (el que mengem), i ells, en canvi, ensproporcionen grans beneficis. Per exemple:– Ens ajuden a pair els aliments i a obtenir-ne els nutrients.– Produeixen vitamines que el cos no pot fabricar, com ara la B o la K.– Ens estimulen el sistema immunitari. L’ajuden a reconèixer el que li éspropi (bo) i el que li és aliè (dolent).•No hi ha ningú que tingui els mateixos animalons que una altra persona.A més, la microbiota va canviant segons l’alimentació, la higiene, el son,l’edat, l’exercici físic, si vivim amb animals o no, etc.Com se’n diu, de tots els microbis?El conjunt dels microbis és la microbiota, i la formen tot de microorganismes: virus, bacteris, fongs, paràsits, arqueobacteris...