Page 3 of 121

Edició en format digital: març del 2022© 2022, Sergi Rodríguez Ibarra© 2022, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2022, Sonia González, per les il·lustracionsDisseny: Penguin Random House Grupo Editorial / Meritxell MateuPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció del copyright.El copyrightestimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis del copyrightno reproduint ni distribuint cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho, esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics,http://www.cedro.org) si necessiteu reproduiralgun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-19048-29-5Compost a M. I. Maquetación, S. L.Composició digital: Newcomlab S.L.

14 Catalans i catalanes que van canviar el món

i ha persones que neixen amb el cap ple d’idees,que fan servir el seu talent i la seva energia en em-preses molt diverses, que tracten de millorar la societat en què viuen. Una d’aquestes persones va ser Narcís Monturiol, que no es va aturar fins a aconse-guirque els seus projectes,per més impossi-blesquesemblessin,tiressinendavant.***Narcís Monturiol va néixer ben a prop del mar, a Figueres, i potser per això el seu invent més famós té a veure amb l’aigua. Tanmateix, fins que no es va decidir a inventar un vehicle que permetés als homes navegar sota la superfí-cie, van passar molts anys i la seva vida va fer molts tombs. Fill d’un boter — l’ofici dels qui feien botes de fusta per guardar productes com el vi —, de petit va estudiar lla-tí al monestir de Vilabertran, ben a prop de la seva vila natal. La família volia que el jove Narcís dediqués la vida a l’església, però ell, tot i ser només un vailet, ja tenia les coses clares i va decidir que volia ser metge. Va anar a es-Data i lloc denaixement28 de setembre de 1819, a Figueres (Alt Empordà)ProfessióInventor i políticConegutper...Haver inventat el primer submarí, l’Ictíneo.El seu llegat Els fonaments tècnics de la seva nau encara perduren avui dia.

El capità Nemocatalà

16 Catalans i catalanes que van canviar el móntudiar a Cervera i, més endavant, a Barce-lona. No es va convertir en doctor, però sí que es va treure el títol de Dret, tot i que li va servir de ben poc: mai no en va exer-cir la professió. Això sí, l’arribada a la capi-tal catalana li va obrir els ulls a una nova realitat: Monturiol era un jove idealista i amb ganes de canviar les coses, i a la gran ciutat va descobrir idees revolucionàries que venien de França. Mentre estudiava, havia treballat en una impremta fent de tipògraf — l’ofici dels qui es dedicaven a ajuntar les lletres, una a una, que després formaven les pàgines dels diaris o dels llibres — i va aprofitar el que havia après per fundar algunes publi-cacions, com La Fraternidad, el 1847, per mitjà de la qual podia difondre el seu pen-sament, molt influït per un filòsof socialis-ta francès anomenat Étienne Cabet, que creia que es podia construir una societat nova i molt més justa. Monturioldefensavaunesideesaleshorestanesbojarrades com el feminismei el pacifisme,i ben aviates va fer republicà.Però en aquella època el país passava per moments complicats i violents, i, per evitar que l’empresonessin per revolucio-nari, es va haver d’amagar a Cadaqués. I va ser allà, mentre s’estava tot el dia pintant i instruint-se en física o anatomia — ja us ho hem dit: era el cul d’en Jaumet! —, que es va fixar en els pescadors de corall. Tenien una professió ben arriscada: s’havien de submergir durant molta estona per acon-seguir el botí, i sovint patien accidents greus. Després de veure com und’aquells homes moria ofegat,en Narcís va tenir una idea:inventariaunamàquinaperquè poguessin ferimmersionssenseperill!Dit i fet, va crear una societat per acon-seguir di ners per al projecte i es va posar a treballar.El primer que va fer va seraprendre de la natura: va observar que el contorn dels peixos els permetia moure’s per sota l’aigua amb molta facili-tat, i per això en va copiar la silueta. Defet,el nom que li va posar a la nau,Ictíneo,vol dir «en forma de peix».i el pacifisme,i ben aviates va fer republicàunesideesaleshorestanesbojarrades com el feminismei ben aviates va fer republicà.es va fer republicàMonturioldefensavaMonturioldefensavaimmersionssenseperill!inventariaunamàquinaperquè poguessin ferDesprés de veure com und’aquells homes moria ofegat’aquells homes moria ofegat’,en Narcís va tenir una idea:inventariaunamàquinaperquè poguessin ferimmersionssenseperill!perquè poguessin fer

Narcís Monturiol i Estarriol 17Per a la seva creació va idear un sistema de doble buc: una coberta exterior, feta de fus-ta d’olivera, i una d’interior folrada de coure, que seria on s’encabiria la tripu-lació. També va copiar el sistema de flota-ció dels animals marins i hi va instal·lar uns dipòsits que es podien omplir d’aire o de gas, segons calgués submergir-se o sor-tir a la superfície. Per fer desplaçar l’Ic-tíneo, però, va haver de recórrer a la força dels braços: els ocupants haurien d’accio-nar unes manetes que mourien l’hèlix. Era una mica cansat!El 28 de juny de 1859, al port de Barce-lona, Monturiol va provar l’invent, i va fun-cionar: es va estar tres hores sub-mergit a 20 metres de profunditat!Durant els mesos següents la nau va fer més de 50 immersions, i l’entusiasme de la gent amb el giny va ser tan gran que la rei-na espanyola Isabel II es va veure obligada a prometre ajudes per a aquella màquina. Monturiol, que a més d’intel·ligent era es-pavilat, es va adonar que si volia vendre el submarí li caldria fer-lo atractiu per als go-vernants, i per això els va fer veure — avan-çant-se al seu temps — que un vehicle com aquell es podria convertir en una efectiva màquina de guerra si hi posava canons. Perònivaconvèncerelspolítics ni va rebre les ajudespromeses.Així doncs, va tornar a mun-tar una altra societat i va aconseguir diners per construir una nau encara més gran: un Ictíneo II, que funcionava amb vapor i era capaç de submergir-se fins a 50 metres, però els costos eren tan elevats que els in-versors es van anar retirant del projecte i el buc, finalment, es va acabar venent ... com a ferralla!Després d’això, Monturiol es va dedicar a d’altres projectes: va idear una màquina per fabricar paper engomat i una altra per farcir cigarretes, va dissenyar un tramvia funicular i un velògraf — un aparell que feia còpies d’escrits i de dibuixos —, va treballar en un projecte per dur l’aigua del Ter a Bar-celona, va publicar un diari, va projectar un sistema per conservar la carn ... També va ser elegit diputat a les Corts espanyoles durant la Primera República, el 1873, i quan aquest règim va ser derrocat va haver de tornar a Barcelona, on va morir, pobre i oblidat, el 1885. Això no obstant,milersde submarins naveguen pelsoceans del món gràcies al seuenginy i al seu atreviment.enginy i al seu atreviment.oceans del món gràcies al seude submarins naveguen pelsAixò no obstant,milersAixò no obstant

uan l’any 1883 Antoni Gaudí es va fer càrrec del pro-jecte de la Sagrada Família, que havia començat un altre arquitecte, la vida li va canviar per sempre. Aquella obra monumental, que ja va iniciar sabent que no veuria mai acabada, es va convertir en la seva raó de ser.***Gaudí va néixer al Baix Camp, tot i que els seus biògrafs no es posen d’acord sobre si va ser a Reus o a Riudoms: així són les coses dels genis,que tothom en volreivindicar el lloc de naixement! De ben petit va demostrar que tenia un do especial per crear espais i vo-lums, i en va aprendre els secrets ajudant al taller de la família, que eren calderers. Se sentia fascinat quan el pare transformava una planxa metàl·lica plana en un objec-te de tres dimensions, com ara una olla o una cassola, i de gran va aplicar aquests coneixements a les seves obres: quanentresenun edificideGaudíéscomsifossis dins una gran caldera,amb aquelles for-mes arrodonides i suaus.Data i lloc denaixement25 de juny de 1852, a Reus o Riudoms (Baix Camp)ProfessióArquitecteConegutper...La Sagrada Família i el Parc Güell.El seu llegatEdificis incomparables, el trencadís i la visita de milions de turistes.

aud

El geni modernista de l’arquitectura18 Catalans i catalanes que van canviar el món

20 Catalans i catalanes que van canviar el mónUna altra cosa que el meravellava quan era un nen, i que s’endevina admirant les seves construccions, era la natura. Com que sovint es posava malalt, els pares l’en-viaven a passar molts mesos al mas que tenien a Riudoms, on la seva distrac-cióprincipal era estar-se horesobservant els secrets de la na-turalesa. A més a més, era molt creient, i com que estava convençut que tot el que veia als boscos era obra de Déu, per a ell no hi havia millor manera d’aprendre. Us imagineu una escola mésbona que els arbres,els animalons o els rierols?Parlant d’aprendre: Gaudí va anar a Bar-celona per fer-se arquitecte i, tot i que us pu-gui semblar sorprenent, no va ser un gran estudiant. Això sí: llegia molt, visitava monu-ments, anava a classes de Filosofia, veia molt teatre, participava en tertúlies d’intel-lectuals ... És a dir, era un jove molt in-quiet i curiós,amb ganes de saberi, a més, compaginava la carrera fent de delineant per a altres professionals, amb qui també practicava la part més tècnica de l’ofici. Quan es va graduar el 1878, el di-rector de l’Escola d’Arquitectura va dir: «No sé si hem donat el títola un boig o a un geni».Vosaltres què en penseu?Va obrir un despatx a la ciutat i va co-mençar amb projectes de tota mena, com ara una fàbrica de la Cooperativa Obrera Mataronesa o uns fanals de la plaça Reial. Tanmateix, la seva vida va fer un tomb quan va conèixer l’industrial i mecenes Eusebi Güell. No només es van fer molt amics, sinó que a més va donar a l’alesho-res jove arquitecte l’oportunitat de demos-trar tot el seu geni al llarg dels anys, en obres com elPalauGüell,elsPave-llonsGüell,l’esglésiadelaColòniaGüell o el Parc Güell. Tot i que els noms d’aquests treballs eren poc originals — al senyor Güell li devia agradar molt el seu cognom —, les construccions sí que ho eren, i van donar fama a Gaudí, que sense proposar-s’ho es va veure integrat dins un moviment que feia furor a l’època: el Mo-dernisme. Un exemple n’és el Parc Güell, en què es poden admirar en tota l’esplen-dor els seus aprenentatges de la natura: la sala de les Cent Columnes s’assembla a un bosc ple de troncs inclinats, mentre que a l’entrada una gran salamandra de colo-raines ens dona la benvinguda. També s’hi a un boig o a un geni».a un boig o a un geni».a un boig o a un geni»«No sé si hem donat el títolVosaltres què en penseu?a un boig o a un geni»Vosaltres què en penseu?bona que els arbres,Us imagineu una escola mésels animalons o els rierols?els animalons o els rierols?

Antoni Gaudí i Cornet 21pot copsar el domini de la tècnica del tren-cadís, consistent a folrar superfícies ondu-lades amb fragments de vidre i ceràmica. Iés que Gaudí ja reciclava abans quees posés de moda!De seguida, molts empresaris i burge-sos van voler que els fes tota mena de residències i habitatges, i així, durant la darrera part del se gle  i el comença-ment del , mentre ja aixecava la Sagra-da Família, Gaudí no va parar de treballar: va construir la Casa Batlló, la Casa Vicens, el Capricho — un dels pocs edificis que va fer fora de Catalunya, a Comillas (Cantà-bria) — o la Pedrera, que al principi no va agradar gens als barcelonins:deienque semblava una mona de Pasqua!Però el gran projecte de Gaudí,que es va convertir en elcentre de la seva vida,vaserel temple expiatori que portacada any a Barcelonamilionsdeturistes.La seva religiositat augmentava a me-sura que es feia gran, i amb la Sagrada Fa-mília hi va veure una oportunitat de dia-logar amb Déu, de mostrar-li respecte i admiració. Sabia que no tindria temps d’acabar-la, així que va començar perla façana que li semblava més es-pectacular: la del Naixement. Gaudí va traslladar el despatx a peu d’obra, on s’hi va estar 43 anys, i des d’allà dissenyava l’edifici, en supervisava la construcció i re-bia les autoritats. Cada dia anava a missa, abans d’arribar i quan sortia del temple, i vivia sense luxes de cap mena. De fet, aquesta austeritat va ser la causa que, quan el 7 de juny de 1926 el va atropellar un tramvia, la gent pensés que aquell home malferit de barba blanca i aspecte descui-dat era un indigent. Va morir al cap de tres dies, i diuen que les seves darreres paraules van ser: «Amén.Déumeu!Déumeu!».Milers i milers de barceloninsvan sortir als carrersaacomiadar-lo,i el vanenterrar,evidentment,a la Sagrada Família.Gairebé cent anys després de la seva mort, l’obra més coneguda de Gaudí es continua enlairant cap al cel.el temple expiatori que portaPerò el gran projecte de Gaudí,que es va convertir en elcentre de la seva vida,vaserel temple expiatori que portacada any a Barcelonamilionsdeturistes.que es va convertir en elque es va convertir en elaacomiadar-lo,i el vanenterrar,enterrar,enterrarevidentment,a la Sagrada Família.van sortir als carrersMilers i milers de barcelonins

22 Catalans i catalanes que van canviar el món

uan el 1971 li van lliurar la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, Pau Casals va adreçar-se als diri-gents mundials que hi havia a l’auditori i els va fer un dis-cursmemorable,en què va parlar-los de pau i del’orgull de ser català, abans de tocar-los una peça popular de la nostra cultura que amb el seu violoncel va convertir en tot un himne: «El cant dels ocells».***Ja des de ben petit, Casals va estar envoltat de música. Els seus pares, en Carles i la Pilar, s’hi dedicaven, i de se-guida es van adonar del talent natural delseufill, que als cinc anys va començar a practicar i ben aviat es va enamorar del so d’un instrument de corda que havia vist durant l’actuació d’un grup de pallassos. Ende-vineu de quin es tractava, oi? Premi si heu pensat en el violoncel! El primer que va tenir, però, va ser una mica ... estrany: amb l’ajut del pare, un veí del poble li’nvaconstruir un amb una carbassa buida. La imaginació al poder! Amb aquell estri, Casals va començar a tocar les Data i lloc denaixement29 de desembre de 1876, al Vendrell (Baix Penedès)ProfessióVioloncel·listaConegutper...El seu talent amb el violoncel i el seu discurs a les Nacions Unides.El seu llegatLa interpretació d’«El cant dels ocells» i la seva manera de tocar l’instrument.

u C

El pacifista armatambunvioloncel