Page 5 of 128
A la meua família, per estar als cims i les valls, a Josep, pel seu suport incondicional, a Larissa i a Naza, per haver-me ajudat a créixer, a Pablo García i a Ainhoa (Rebelarte), per la seua meravellosa fotografia, a Julia, Tatiana, Sahila, Laia, Ariadna, Elisabet, Paula, Deidre, Alba, Queralt, Sofia, Carol i Gabi, per fer seua la meua història. A Mississippi, per les seues paraules.A Olga i Isabel, per ser fars.
background image
background image
background image
background image
background image
background image
Així em va anomenar afectuosament la meua família quan vaig nàixer. Més de quatre quilos de bebé grosset. Com podia saber que anys més tard això mateix em fotria tant.8
background image
background image
background image
background image
background image
background image
En realitat, molts bebés naixen grossos; era gran, però no massa diferent de la resta.Mai vaig perdre la meua panxeta de xiqueta xicoteta, però la veritat és que no m’importava. A mi només em preocupava pintar, que era el que més m’agradava (i m’agrada) del món.11
background image
background image
background image
background image
Bé, pintar... i menjar.M’encisava (i m’encisa) menjar. Alguns dies fi ns i tot «se m’oblidava» que ja havia berenat, i berenava dos voltes. O tres.Les meues molles mai van ser un problema. Fins que em van fer veure que estaven allí i que no m’havien d’agradar.13
background image
background image
Físicament no encaixava amb l’esquema de xica perfecta que la societat ha construït. I pel que fa a la personalitat... tampoc. «Sembles un xic», em deien, com si els meus gustos, els meus gestos o la meua manera de relacionar-me determinaren el meu gènere. Quina estupidesa, no?14
background image
background image
Però aquells comentaris m’anaven fent creure que no era com havia de ser.15
background image
Parlava molt i molt fort. I clar, això també era un problema.16
background image
background image