Un drac, un drac terrible i gran com un dinosaure, amb la cua llarga i els ulls de serp, havia arribat a aquelles terres i els tenia a tots morts de por.

−Ens socarrimarà vius! −cridaven uns.−Morirem tots empestats! −exclamaven uns altres. I és que l’alè d’aquella bèstia feia més pudor que els peus d’un ogre. Aquell drac, a més, era tan golafre que tant engolia ovelles com ocells, vaques o cabres. Amb banyes i tot!

 

 

El rei estava tan preocupat que no podia dormir. Totes les nits es passejava per l’habitació donant-li voltes a aquell problema tan gran: del llit a la finestra,de la finestra a la porta..

Fins que una nit va pensar: «Li donarem cada dia dues ovelles per menjar, potser així ens deixarà tranquils».

I a tota la gent del poble li va semblar bona idea.